Xavier Ribes: “els mitjans de comunicació tradicionals han de trobar el seu lloc en l’ecosistema comunicatiu”

Xavier Ribes és Professor de la UAB on imparteix assignatures relacionades amb les noves tecnologies en les titulacions de Periodisme i de Comunicació Audiovisual i en diversos màsters. Les seves publicacions estan relacionades amb els mitjans electrònics, la interactivitat, la digitalització, Internet i la comunicació multimèdia. Al màster en Web ens parlarà de web 2.0 i multimèdia.

En el  llibre “We the Media”, Dan Gillmor defensa que amb la web 2.0 i el fenomen blog el periodisme viu un procés de transformació: de lectura passa a convertir-se en diàleg. Fixem-nos en les publicacions digitals del nostre entorn més proper, en quin punt estem d’aquesta metamorfosi?

Tot i que les transformacions es produeixen d’una forma més aviat ràpida crec que encara és prematur pensar que els mitjans digitals del nostre entorn s’acostin al concepte de Periodisme participatiu d’en Gillmor (o 3.0 com diu ell). Els mitjans convencionals han fet un gran esforç per adaptar-se a l’entorn digital i, tot i que han obert finestres a la participació/comunicació del lector, no considero que es pugui parlar de diàleg.

Xavier Ribes

Xavier Ribes

Coneixeu la ficció “EPIC 2015” ? Al final apareix una  periodista anomenada Pinki Nankani -com el meu bloc! ;-),  que centralitza la informació que els diferents usuaris li fan arribar en un exemple clar de periodisme de participació. Aquest paper de mitjancer l’estan adoptant les aplicacions d’algunes xarxes socials. Així la participació activa, aquest paper de lectors-informadors, l’estan dinamitzant els Social Media i no pas els mitjans de comunicació digitalitzats (que no digitals).

Facebook és capaç d’oferir un contingut interessant, rellevant, diferent i permanentment actualitzat a cada un dels seus usuaris i sense tenir un sol proveïdor de continguts en plantilla. S’han de preocupar els mitjans de comunicació tradicionals?

Cada cop que apareix un nou mitjà, els anteriors han de reubicar-se. Així els mitjans de comunicació tradicionals hauran de trobar el seu lloc en l’ecosistema comunicatiu. Per què sembla evident que les noves fonts d’accedir a la informació els poden fer mal.

De totes maneres, hi ha lloc per tothom: els mitjans encara conserven les característiques de riguositat i serietat (malgrat algunes de les coses que veiem o llegim en ells!) i a les xarxes se’ls otorga el valor de la immediatesa i no tant el de la veracitat. És un debat llarg que no es pot respondre en dos paràgrafs…

Fa uns dies llegíem que Facebook ja supera a Google com a redireccionador de tràfic d’usuaris. En aquest context sembla que podem interpretar el llançament de google buzz dins la llutia per l’audiència d’aquests dos gegants d’Internet. T’atreveixes a fer un pronòstic del desenllaç?

No sé qui va dir allò que “fer prediccions és molt complicat. I més si són del futur”. Així que no sabria què dir. Google ja va “fracasa” (?) amb el seu Google Wave, Ara, al integrar Buzz a Gmail i aprofitar els contactes com a xarxa ens ha colocat el producte a  l’abast i ens ha establert una xarxa incipient sense haver-nos de preocupar. Però d’altra banda FaceBook li porta un gran avantatge com a aglutinador i creador de Xarxa. El temps dirà. I, seguint amb frases tòpiques, ja sabem que “els anys a Internet duren 4 mesos”. Per tant no trigarem gaire en veure (viure) com evoluciona aquesta competència.

¡Deja el primer comentario, no seas tímido!

Únete a la discusión

Puedes utilizar los siguientes HTML tags y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>